HORUS

Investigació i experimentació amb CubeSats

La missió Horus és el projecte del UPC Space Program dedicat als CubeSats que té com a objectiu investigar i optimitzar cada procés relacionat amb la fabricació d’un CubeSat, juntament amb el rendiment de la missió, per crear un satèl·lit plenament operatiu. Aquest projecte es porta a terme en col·laboració amb l’equip d’investigació de nano satèl·lits de la ESEIAAT.

Els CubeSats són petits satèl·lits que s’han convertit en una gran alternativa per als satèl·lits situats a l’òrbita baixa de la Terra. Les seves dimensions estandardaritzades es corresponen a les d’un cub 10x10x10 cm i el seu pes no supera els 1,33 kg. La majoria d’ells, però, ni tan sols arriben als 2 kg, i, és precisament per això, que el seu llançament és més barat i assequible que el dels satèl·lits convencionals.

Horus té objectius a llarg termini a través de departaments de recerca relacionats amb l’actuació del CubeSat de la missió. Això implica el control de la missió i la propulsió. A causa de l’enorme quantitat de deixalles espacials a conseqüència del creixent nombre de satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra, els CubeSats sempre estan amenaçats per potencials grans col·lisions en zones baixes de l’òrbita terrestre, així que trobar les millors trajectòries a través de simulacions és una necessitat real i han de ser recolzats per sistemes de propulsió que siguin capaços de fer qualsevol ajust necessari. Pel fet que un CubeSat no permet cap propulsor de combustió, l’equip està aprenent sobre sistemes barats d’alta tecnologia com el RIT (Radi Frequency Ió Thrusters).

És important remarcar que els satèl·lits són provats al laboratori en una estructura dissenyada i impresa en 3D pels propis membres, en cap cas són enviats a òrbita donada l’alta complexitat del procés per aconseguir-ho.

Missions

Selene

En el primer projecte d’Horus, Selene, s’investiguen i proven les comunicacions entre CubeSats mitjançant sistemes làser (tant el hardware com el software per a la prova de transmissions està fet pels propis membres de la missió).

Les capacitats d’orientació poden ser implementades gràcies als sistemes de control de posició, que poden modificar l’orientació del nano satèl·lit al voltant del seu propi eix per a aconseguir estabilitat en qualssevol dels tres eixos.

En relació amb el làser per a les comunicacions, els motors magnètics són la opció més eficient donada la seva capacitat d’utilitzar el camp magnètic de la Terra, la intensitat de la qual pot ser mesurada pels motors magnètics per a determinar l’orientació del satèl·lit. Basant-se en aquesta informació, els motors magnètics creen un moment d’inèrcia que fa girar el satèl·lit.